Àsia Central és una regió d'Àsia que va des de la mar Càspia fins a les fronteres de Xina i de les de Rússia fins a Àsia del Sud. Àsia Central s'ha caracteritzat històricament pels seus pobles nòmades i per la Ruta de la Seda.%[1] Com resultat ha estat la via per la qual s'han mogut persones, béns i idees entre Europa, Orient Mig, Àsia del Sud i Àsia Oriental.%[2]
Existeixen diverses definicions del que constitueix Àsia Central. Actualment se segueix la definició de la subregión de l'ONU que la compon de cinc repúbliques ex-Soviètiques Kazajistán, Kirguistán, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. En ocasions, per raons ètniques s'inclouen Mongòlia, Afganistan, Pakistan del Nord, Iran del Nord-est, Nortoeste d'Índia i el Xinesa de l'Oest. En ocasions s'àmplia encara més per a acollir altres parts de Xina menge Qinghai, Tíbet, Gansu i Mongòlia Interior així com el sud de Sibèria.
Previ al naixement de Mahoma i durant l'Edat Mitjana la regió estava composta de pobles iranios%[3] %[4] que incloïa a sogdianos i corasmios sedentaris i a escitas i alanos semi-nòmades. La població sedentària juga un important paper en la història de la zona, així els tayikos, pastunes, pamiris i altres pobles iranios segueixen presents en la zona. Però després de l'expansió dels pobles túrquicos, es va convertir també en pàtria de uzbekos, kazajos, kirguís i uigures de manera que en ocasions Àsia Central rep el nom de Turquestán.
Existeixen diverses definicions del que constitueix Àsia Central. Actualment se segueix la definició de la subregión de l'ONU que la compon de cinc repúbliques ex-Soviètiques Kazajistán, Kirguistán, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. En ocasions, per raons ètniques s'inclouen Mongòlia, Afganistan, Pakistan del Nord, Iran del Nord-est, Nortoeste d'Índia i el Xinesa de l'Oest. En ocasions s'àmplia encara més per a acollir altres parts de Xina menge Qinghai, Tíbet, Gansu i Mongòlia Interior així com el sud de Sibèria.
Previ al naixement de Mahoma i durant l'Edat Mitjana la regió estava composta de pobles iranios%[3] %[4] que incloïa a sogdianos i corasmios sedentaris i a escitas i alanos semi-nòmades. La població sedentària juga un important paper en la història de la zona, així els tayikos, pastunes, pamiris i altres pobles iranios segueixen presents en la zona. Però després de l'expansió dels pobles túrquicos, es va convertir també en pàtria de uzbekos, kazajos, kirguís i uigures de manera que en ocasions Àsia Central rep el nom de Turquestán.
No hay comentarios:
Publicar un comentario